miércoles, marzo 21, 2012

FERRAN

Segurament una dia com avui,agafaveu les maletes i el gos, i tiraveu cap a Andorra. On se'n havien anat a viure la Marie i el Jordi. L'anna, ja tenia quatre anys i esperava amb ganes la meva arribada. Pel que m'han explicat va ser un març nevat, però a vosaltres no us va impedir pujar, segurament les ganes i el fet de compartir el meu naixement, us van poder.
Com ès evident no tinc cap record d'aquell 24 de març, però va ser el dia en que el Ferran i jo ens vam coneixer. Des d'aquell moment ens va lligar un feeling especial. Per mi va ser com un Tiet, un referet a la vida. Recordo el dia que es va morir la tieta, ens vas agafar a l'Anna i a mi i vam anar al piza world a sopar! Tu odiaves anar a restaurants, sempre deies que com a casa enlloc.
Tambè recordo el projecte de 1r de batxillerat,una nevera amb cel-lules Peltier, un projecte d'11, de fet era un projecte de primer de física, però en tot el que et demanava hi posaves cos i ànima. Hi dedicaves totes les hores del món i tot l'esforç.
El que més feliç em va fer, va ser un dissabte al vespre,descobrir que tenies la casa plena de llibres del cole. Llibres que ni jo savia que existien. Vas comprar tots aquells llibres per entendrem, per saber que sentia...i això no es pot pagar ni amb tot l'or del mòn.
Molt sovint sentia que era la filla que no havies tingut, que amb mi feies coses que nomès eren dels dos.
Recordo com si fos avui, quan em van trucar per dirme que estaves a l'hospital. No vaig trigar ni una hora en plantar-me a la porta de la teva habitació. Estaves amb un pijama blau, assegut a la cadira, com si alló no anés amb tu. Et vaig fer dos petons(mai ens donavem petons) i em vas explicar que en un parell de dies tornaries a casa...
Ja no hi vas tornar, el teu cor va dir prou desprès de l'intervenció

2 comentarios:

María dijo...

Un abrazo.

candela dijo...

Què trist i a la vegada què especial poder compartir aquests moments amb algú que estimes.

Petons!